11M : Dos anys després

L’11 de març del 2004 l’organització terrorista al-Qaida va orquestrar un seguit d’atemptats en diversos trens de rodalies de Madrid. Era la resposta terrorista internacional dels radicals islàmics al suport espanyol a la guerra de l’Iraq. Aquells atemptats no només van matar quasi dues-centes persones sinó que van fer donar un tomb polític radical. Les mentides del Partit Popular, algunes de les quals encara mantenen, van provocar una reacció ciutadana que es va reflectir a les urnes tres dies després. El PP, que estava lluitant per aconseguir una majoria absoluta, va veure com de sobte quedava a l’oposició. Una situació de difícil digestió per als dirigents del Partit Popular.

.

Dos anys després, la lluita contra el terrorisme internacional continua i és prioritària per un Ministeri de l’Interior que fins a l’11-M ho considerava una cosa menor. En aquests dos anys i amb la detenció d’un parell de centenars de persones relacionades amb xarxes islamistes s’ha pogut comprovar el grau de penetració que tenien a l’Estat espanyol, a bona part d’Europa i al nord d’Àfrica. El terrorisme d’arrels islàmiques ha deixat de ser una curiositat per passar a ser una prioritat, alhora que s’ha descartat la seva relació amb ETA.

.

Dos anys després d’aquell fatídic 11 de març continuen, però, oberts els dubtes sobre l’actuació del govern de José María Aznar. No se sap per què l’espionatge espanyol va menysprear l’amenaça terrorista islàmica quan la tenia controlada. O per què es va insistir una vegada i una altra en l’autoria d’ETA, quan totes les evidències indicaven el contrari. Si ho van fer només per guanyar les eleccions el tret els va sortir per la culata. Però és que va ser una actuació tan infantil que no deixa de ser sorprenent. Fins i tot van poder enganyar l’ONU, que ja és poder, però a qui no van convèncer va ser a milions de ciutadans que es van sentir desprotegits i utilitzats pel PP.