El 14 de març del 2004 l’Estat espanyol va viure unes eleccions generals que van significar un tomb polític total. El Partit Popular presentava el seu nou líder, Mariano Rajoy, l’home escollit per José María Aznar per continuar la seva política conservadora, i les enquestes li eren favorables. Els atemptats de l’11-M, però, sobretot els grollers intents del govern del PP d’enganyar sobre les línies d’investigació, que apuntaven el terrorisme internacional d’arrel islamista i no pas ETA, van provocar una mobilització social que es va reflectir a les urnes. Així el PP va passar en pocs dies de somniar a revalidar la majoria absoluta a la trista realitat de l’oposició. Un tràngol massa fort per aquells que en la segona legislatura d’Aznar havien fet una política d’intensa hostilitat cap als nacionalismes que no fossin l’espanyol, en aquell moment sobretot el basc, i quan el sector ultradretà havia agafat les regnes del partit..
Dos anys després aquell 14-M continua despertant com un malson als dirigents del PP. Continuen agafant-se a les seves tesis paranoiques sobre els autors de l’atemptat de l’11-M i ara, fins i tot, es qüestionen les proves recollides per la policia. Una policia que, sembla que no se’n recordin, estava sota les ordres directes del llavors ministre de l’Interior, Ángel Acebes, ara secretari general del PP. La manca de respecte cap a l’Associació de Víctimes de l’11-M i els atacs personals i barroers contra Pilar Manjón, la presidenta de l’entitat, només demostren que els dirigents del Partit Popular no han acceptat mai aquella derrota. El secretari general del grup socialista al Congrés, Diego López Garrido, es preguntava ahir si Mariano Rajoy s’havia tornat boig per haver insinuat que es podia anul·lar tot el sumari de l’11-M. No és que s’hagi tornat boig, només és que s’ha deixat portar per la bogeria col·lectiva que impregna el PP des d’aquella nit de fa dos anys
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada