La victòria electoral del PSOE compleix avui dos anys. En aquest temps s'han materialitzat tres coses: unes reformes socials concretes i tangibles promogudes per Zapatero, el tot s'hi val opositor del PP, crispant la vida pública, i un nítid aïllament parlamentari dels conservadors a causa de la seva política..
Els populars van encaixar malament la seva inesperada derrota. Des d'aleshores intenten deslegitimar els socialistes. Van començar --i continuen-- estenent sospites sobre l'11-M, vinculant-lo a ETA o a unes fosques maniobres policials, tot i que Aznar i Acebes, el seu ministre de l'Interior, controlaven llavors aquell món. Ahir Rajoy va fer un altre pas de rosca a la tesi suggerint l'anul.lació del sumari. Però l'estratègia furibunda de considerar inconstitucional el que rebutja el PP s'ha centrat sobretot contra l'Estatut i contra l'estratègia socialista per aconseguir la pau a Euskadi.
.
Sense aquesta oposició tan desestabilitzadora, la societat espanyola podria valorar millor els canvis de Zapatero i les seves lleis, com la de violència domèstica o la de dependència, la bona situació econòmica i una política exterior no submisa respecte de Bush. Que no sigui així és, segurament, l'objectiu dels que fomenten la crispació.
Editorial de El Periódico 14.03.06
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada