Slobodan Milosevic, el més cruel dictador europeu del segle XX després de Hitler i Stalin, va morir dissabte a la seva cel·la del Tribunal de l'Haia, on esperava ser jutjat pels crims que va cometre a l'antiga Iugoslàvia. La mort de Milosevic ha deixat un mal gust de boca als que volien escoltar la condemna del Tribunal Penal Internacional per totes les seves atrocitats. Però obre noves perspectives per a la regió dels Balcans, que ell va sacsejar brutalment a la dècada dels 90 i que viu en una pau inestable farcida de ressentiments i de tensions entre les diverses comunitats nacionals, lingüístiques i religioses. Per això és molt important que un cop mort, el fantasma de Milosevic sigui definitivament enterrat. El d'una manera de fer política profundament antidemocràtica, que va utilitzar primer el comunisme i després l'ultranacionalisme per assentar-se totalitàriament en el poder. Però també el d'una comunitat internacional -dirigida en aquest cas per Estats Units, la Unió Europea i Rússia- que prefereix en moltes ocasions donar suport a personatges indesitjables com Milosevic, que presumptament donen estabilitat a zones conflictives, abans que donar suport a les forces democràtiques. Milosevic va ser sempre un dictador, que Occident i Rússia van veure durant anys com aliat menys perillós, fins que va esdevenir el "carnisser dels Balcans". La seva mort i el seu definitiu enterrament han de servir perquè aquella zona entri definitivament en la democràcia i en el llibertat, on és possible conviure al marge de l'ètnia.Editorial Avui 13.03.06
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada