Evo Morales supera els límits

El president de Bolívia, Evo Morales, està superant les pitjors expectatives des de la seva elecció. Una part important de l'opinió pública internacional va veure amb simpatia el seu accés a la presidència. Els seus orígens indígenes i el seu programa de govern albiraven un punt d'inflexió entre les precàries democràcies llatinoamericanes. Aquest corrent de simpatia entenia que Morales pretenia establir amb les empreses estrangeres que operen al país unes relacions més justes que encaririen en part el preu de l'extracció dels importants recursos energètics naturals que té el país per repercutir aquests beneficis en una millora de la qualitat de vida de la majoria dels bolivians. Però les seves primeres decisions han demostrat que es mou més en les coordenades del populisme del seu veí Hugo Chavez que no pas en el reformisme de Lula da Silva. El mètode triat per renegociar els contractes amb les multinacionals del petroli ha estat un error, perquè no estem davant d'una nacionalització sinó d'una clara expropiació. Les darreres decisions que ha pres i que obliguen el BBVA i la companyia Zurich a malvendre les seves accions a les companyies petrolieres de les quals són copropietaris en nom de diversos fons de pensions bolivians o que amenacen la presència d'Abertis als aeroports són una mostra més de la imprudència desbocada del govern de Morales.
.
Aquesta actitud summament irresponsable pot portar en poques setmanes Bolívia a un carreró sense sortida. Un Estat que genera aquests nivells d'inseguretat jurídica en la comunitat internacional s'aboca irremeiablement a una situació d'autarquia o, a tot estirar, a convertir-se en un país satèl·lit d'un règim tan poc de fiar com el de Veneçuela. El president Morales podia tenir raó quan plantejava la possibilitat de renegociar en uns termes més justos els contractes d'explotació del gas que els seus predecessors havien entregat a les multinacionals energètiques. Podia tenir raó quan plantejava lluitar contra el presumpte frau d'algunes d'aquestes companyies que no declaraven tot el gas que extreien per evitar pagar les quotes establertes. Però l'expropiació i l'espoliació el poden deixar sense socis per continuar explotant els recursos que haurien de servir per eradicar la pobresa a Bolívia. I aleshores la situació del país serà encara més dramàtica que l'actual.
.
Davant aquesta manera de fer, la comunitat internacional no pot restar indiferent i esperar que Morales esdevingui un dictador com Chávez. Els organismes multilaterals haurien de prendre ràpidament mesures contra el seu govern precisament per salvar el benestar dels bolivians. I en aquest sentit el govern de Zapatero hauria de ser molt més contundent. Les bones paraules poden servir per apaivagar conflictes alimentats artificialment. Però Morales ha passat de les paraules als fets i ha vulnerat de manera flagrant els drets elementals de les companyies de capital espanyol que operen al seu país. Els recels que desperta secularment la intervenció d'Estats Units en la política llatinoamericana no pot servir d'excusa per alimentar el president Morales fins a convertir-lo en un monstre totalitari com Chávez o Castro. La passivitat en aquests moments inicials pot convertir la situació en irreversible, per als inversors i per al poble bolivià.