Profecies fallides, oposició fallida

El problema d’una oposició com la que fa el Partit Popular, basada en la demagògia, el populisme i la mentida, és que es pot desmuntar fàcilment amb dades a la mà. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez, va sortir ben parat de l’enfrontament amb el cap de l’oposició, Mariano Rajoy, precisament per això, per la feblesa dels arguments del PP a l’hora de buscar punts febles del govern socialista, que en té (tothom en té). I també perquè no fa tant de temps que els populars estaven al govern, amb molts dels problemes que ara té el govern de Rodríguez Zapatero.

.

La vida evoluciona, i les circumstàncies que afronta cada govern no són les mateixes, ni socialment ni econòmicament ni internacionalment. Per això les comparacions sempre són relatives, i quan es fan hi ha el perill que es girin com un bumerang contra els que les fan.

.

La immigració massiva ja era un problema en la legislatura de José María Aznar, i ara ho continua sent, però les circumstàncies són diferents, i també les respostes que s’hi ha de donar. Aznar, per exemple, no va aconseguir implicar la UE en el problema com ha fet Rodríguez Zapatero.

.

La relació immigració-delinqüència que va fer Rajoy –no de manera explícita– també és relativa. L’intent d’atacar Rodríguez Zapatero sobre la base d’una creixent sensació d’inseguretat, cosa certa, perd força quan qui ho fa va ser responsable del Ministeri de l’Interior en una etapa en què es van reduir els efectius policials i va augmentar el nombre de delictes.

.

«Profecies fallides, oposició fallida», va dir Rodríguez Zapatero a Rajoy. Una frase que resumeix bé el que han estat aquests darrers mesos d’oposició i que ahir es va reflectir en el debat de política general. Ni les reformes estatutàries no han trencat l’Estat, ni la política exterior del govern –que es podria millorar– no ha estat cap desastre. En tot cas, menys desastre que la que ens va fer entrar en una guerra.