Dos anys de govern de Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero va celebrar ahir els seus primers dos anys a La Moncloa. En aquest temps ha demostrat que es pot governar amb un tarannà diferent al que havien marcat els vuit anys de govern del seu antecessor, José María Aznar. Aquesta manera de fer política sense buscar la brega i sense estridències s’ha trobat amb l’oposició cridanera del Partit Popular, disposada a dir que no i a criticar fins a l’extenuació tot allò que fa el govern socialista. Zapatero ha tingut dos anys intensos durant els quals s’ha atrevit a afrontar, amb més o menys èxit, iniciatives de gran nivell polític. La retirada de les tropes de l’Iraq tot just arribar a la presidència va ser un preludi que estava disposat a adoptar decisions difícils. Això li ha comportat ser valorat com un líder internacional cada vegada més sòlid, tot i que precisament no és un president que prodigui els seus viatges a l’exterior. El triomfador de les eleccions italianes, Romano Prodi, ha fet servir sovint Zapatero com a model i ja ha anunciat la retirada immediata de les tropes d’Itàlia desplegades a l’Iraq. La seva proposta de l’aliança de civilitzacions per afrontar els nous reptes mundials va fent el seu camí amb el suport del secretari general de l’ONU, Kofi Annan.

.

Zapatero, a més, s’ha decidit a tocar els dos temes més complicats. L’encaix de Catalunya i el País Basc a l’Estat espanyol. La reforma de l’Estatut català i el seu llarg procés de negociació li ha comportat moltes crítiques i problemes. Fins i tot divisions internes del PSOE tot i les retallades que al final hi ha aplicat. La fi del terrorisme d’ETA és un tema que, si li surt bé, posaria Zapatero en la història. El procés no és ni fàcil ni senzill, està ple d’obstacles i, a més, té una oposició gens disposada a servir les coses amb safata de plata. La seva primera reforma del govern a mitja legislatura ha buscat preparar aquesta nova fase política tan decisiva.