Un cop superat el tràmit del Congrés, el debat de l’Estatut se centra en quina decisió prendrà ERC respecte al nou text estatutari. Anant bé, el referèndum se celebrarà tot just d’aquí a dos mesos. Al marge que no hi hagi cap contratemps al Senat –cosa prou factible– que allargui el procés encara més, el que els partits no poden fer és gastar dos mesos més fent tacticismes basats en pressions, d’una banda, i resistencialisme, de l’altra, sense aportar als ciutadans punts de vista relatius al contingut estatutari. ERC decidirà el que els seus òrgans de direcció creguin oportú, però sobretot el que hauran de fer els republicans és explicar molt bé per què han pres la decisió que han pres, que a hores d’ara no sembla que sigui ni el «sí» ni el «no» ni l’abstenció. Més enllà de declarar una millor o pitjor simpatia pel nou text estatutari, els dirigents d’ERC, si es decanten per algun tipus de rebuig a l’Estatut, hauran de fer valer arguments de pes pels quals els ciutadans no haurien de ratificar un estatut avalat per unes forces polítiques, PSC, CiU i ICV-EUiA, que representen més d’un 70% del Parlament. I aquestes mateixes forces polítiques, que sí que ja han pres una decisió afirmativa i que de fet són les responsables de l’aprovació del nou estatut al Congrés juntament amb el PSOE, han de començar a explicar amb tot tipus de detalls què hi sortim guanyant els catalans amb el nou estatut que han impulsat, però també han de donar explicacions de quins són els motius pels quals no ha estat possible un text més aproximat a la proposta del Parlament del 30 de setembre, i per què s’ha hagut de renunciar a aspectes que aquests mateixos partits havien qualificat llavors d’indispensables per al desenvolupament i per al futur del país. Que cada partit triï legítimament una opció, però és hora de parlar de continguts, d’argumentar posicions i que els ciutadans decideixin.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada