Una altra sentència, en aquest cas, del Tribunal Suprem, avala la unitat del català, en contra del secessionisme que pregona el govern de la Generalitat Valenciana. La resolució, la primera en aquest sentit que dicta l’alt tribunal després de les dictades per instàncies de menor rang legal, anul·la una ordre de 1995 que impedia la convalidació dels títols expedits per la Junta Permanent de Català i la seva homòloga balear amb els emesos per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, una de les primeres mesures secessionistes que el llavors govern d’Eduardo Zaplana va impulsar amb l’incondicional suport de l’anticatalanista Unió Valenciana, sòcia del PP. La rellevància d’aquesta sentència rau en el fet que deixa clar que la consideració de la naturalesa del valencià és una qüestió aliena al dret i a la política i que, segons el Suprem, s’ha de deixar a les mans dels àmbits científic i acadèmic. I és que l’existència de dues denominacions oficials diferents —valencià i català—no ha de fer qüestionar l’existència d’una única llengua...
El govern valencià ja ha anunciat la intenció de recórrer aquesta sentència emparant-se en la denominació que el nou estatut d’aquesta comunitat atorga a la llengua, ara definida en el text –aprovat amb els avals del PSPV-PSOE i del PSC– com a «idioma valencià». Seria difícilment comprensible que el recurs prosperés, tenint en compte la contundència del pronunciament del Suprem pel que fa a la clara diferenciació entre els criteris científics –que són els que s’han de tenir en compte per definir la naturalesa de l’idioma– i els polítics. La lluita contra els perills del secessionisme lingüístic no està salvada. Però sentències com la coneguda aquesta mateixa setmana resulten un aval de gran valor per refermar la unitat del català en relació amb els que defensen, cada cop amb menys arguments, la via contrària.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada