Ho ha tornat a endevinar. Efectivament, ahir vaig infiltrar-me a la reunió d'Esquerra per allò del vot al referèndum de l'Estatut. Concretament disfressat de quota voluntària. La primera votació va ser per decidir si a cada possibilitat de vot se li posava un nom. El resultat va ser que, preferentment, sí..., tot i que no va descartar-se cap altra possibilitat, o no. A continuació van anar rebutjant propostes. La primera va ser demanar un Xavier Vendrell, o vot en blanc. El nom li ve perquè el blanc és el color de cara que et queda un cop descobreixes dues coses: 1) que a la papereta que has introduït a l'urna hi havies apuntat el número de compte on t'ingressen la nòmina i 2) que al teu col·legi electoral el recompte el fa en Vendrell.
També va rebutjar-se demanar un Vidal-Quadras. Se'n diu així del vot afirmatiu perquè si al moment de votar el president (o la presidenta) de la mesa et pregunta: "Vostè es creu Vidal-Quadras quan diu que no és nacionalista?", tu contestes: "Sííííííííííí", perquè és clar que l'Aleix no és gens nacionalista ej-pañol, oi?
Igualment va fracassar la proposta de realitzar una Maragallada o vot negatiu. El nom prové del fet que a qualsevol pregunta que et facis sobre el president, la resposta sempre és no. Per exemple: mana al seu partit?, mana al govern?, el govern sap on va?, és un govern unit?, Montilla el vol com a pròxim candidat?, etc.
Finalment, tampoc van considerar-se altres possibilitats com les de fer un Fernando Alonso o "jo voto, però tota la culpa és dels altres", o un Artur Mas o "digui patata que si no sortirà malament a la foto".
L'opció guanyadora, com ja sap, va ser el vot nul o Fernando Martín, que mira que és ser totalment nul plantejar una votació i perdre-la per 15 a 1. El que passa és que al final l'opció guanyadora va ser preferentment aquesta, o preferentment no..., o potser.
Iu Forn
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada